Sant Pere Sacama

L’ermita de Sant Pere és l’antiga capella del castell de Sacama (o de Camba) i està dedicada a Sant Pere apòstol. És d’una sola nau amb absis semicircular llombard i campanar en forma de cadireta. L’absis és el que resta de l’antiga capella romànica, construïda entre els anys 963 i 966, sobre les restes d’un primitiu oratori visigòtic. Presenta un aspecte magnífic, amb una obra de pedra neta, arcuacions llombardes i una petita finestra central de mig punt. La resta de la nau és fruit d’una reconstrucció posterior. La porta mira a ponent i és adovellada.

Durant els anys 1985 i 1986, el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà va dur a terme la darrera restauració de la capella. En el transcurs dels treballs es van descobrir dues petites fornícules a banda i banda de la finestra central de l’absis en les quals, encara, es conservaven fragments de pintura mural romànica.

En les intervencions arqueològiques que s’han anat duent a terme, s’han trobat importants vestigis tant a l’interior com a l’exterior de l’ermita: la presència d’un jaciment d’època ibèrica del segle II aC, i restes d’un habitatge catalogat com a carolingi i d’una necròpolis d’època medieval (segles XIV-XV).

La capella tenia un retaule barroc amb la imatge central de sant Pere i, als costats, les de santa Llúcia i de santa Oliva, patrona d’Olesa. Separat de la paret, insinuant una girola, es trobava l’espai que s’utilitzava com a sagristia, en el qual es té constància que hi havia un antic retaule gòtic. Les talles van ser cremades durant la Guerra Civil.

El Castell de Sant Pere Sacama era una petita construcció defensiva de l’època carolíngia que controlava el camí d’Olesa a Vacarisses i a Terrassa. Actualment, només queden trossos de paret de pedres col·locades en forma d’espiga (opus spicatum).

Sota la capella hi havia el Mas de Sant Pere, que va tenir activitat fins als anys 1970.

A l’oest del castell i en un petit turó, s’erigia el Mas Vilar, datat sobre el segle XI. Actualment, és un munt de ruïnes del qual encara es pot distingir el basament d’una torre circular i un parell de sitges. Entre 1996 i 1998, es va dur a terme una excavació arqueològica que ha permès documentar l’evolució arquitectònica d’un mas medieval des del seu inici fins al seu abandonament. Durant els treballs, es va trobar l’esquelet d’un individu d’època medieval, amb indicis d’haver estar assassinat i amagat dins d’una de les sitges del mas. Aquesta troballa va merèixer una especial atenció per part de la premsa i, fins i tot, va aparèixer en un número de la revista NationalGeographic.

Tot i que l’ermita es pot veure des de l’exterior, per accedir-hi s’ha de demanar les claus al propietari de l’indret.