Ruta de les fonts urbanes (nucli antic)

La idea d’aquest itinerari és donar a conèixer les fonts més destacables del nucli urbà d’Olesa i que estan vestides d’història. La ruta s’inicia des de la plaça de Fèlix Figueras i Aragay, i s’encamina fins a la riera de Can Carreras (passant pels carrers de Salvador Casas, d’Anselm Clavé i de la Clota). Al final d’aquest darrer, hi ha l’edifici del Molí d’Oli.

Continuant en direcció nord, es troba la plaça on, antigament, estava emplaçada la Masia de Can Carreras, just en la confluència dels carrers de l’Església, del Sastre i de la Riera. Al costat de la masia, hi havia una font i un safareig on el veïnat anava a rentar la roba. Amb el temps, es van enderrocar i, anys després, s’hi va fer la plaça i es va instal·lar una font tot fent al·legoria al passat.

Seguint camí amunt, es pot anar observant que el vial presenta molts revolts i desnivells provocats per l’erosió de l’aigua. Enfilant el carrer de Santa Oliva, hi ha una placeta amb dues fonts, una d’elles adossada a un pou, al final del qual hi ha una mina de 475 metres que es dirigeix cap a la plaça de les Fonts. L’aigua que neix en aquest punt ressegueix el subsòl i passa per sota de les cases dels carrers de Santa Oliva, de la Creu Real i Ample i del carreró del Rampeu. Durant el trajecte de la mina (que no es pot visitar), l’aigua passa per 22 pous que connecten amb les eixides d’algunes cases.

Tornant a la ruta, al final del carrer de Santa Oliva, hi ha una altra font al costat del portal, que és alimentada per la xarxa general. Un gir a mà esquerra encamina el trajecte de baixada passant pels carrers de la Creu Real i Ample. Entre l’un i l’altre, a mig camí, hi ha la plaça del Reverend Massana, on es troba una font d’aixeta.

A pocs metres, s’arriba a la plaça de les Fonts (antigament, era la plaça major i centre neuràlgic de la vila). Després de diverses remodelacions, el projecte de font actual presenta un mur amb cinc sortidors verticals i, al cantó de la porxada, set brolladors representats amb sis cares d’àngel i una de dimoni.

A l’inici del carrer de Salvador Casas, i prop de la mateixa plaça, hi ha el conegut edifici dels Safaretjos, seu actual de serveis municipals, on es pot veure l’antic safareig.

Seguint la ruta pel carrer d’en Coscoll, just a l’entrada, hi passa la mina de la font d’en Roure, que neix a la plaça. L’aqüífer d’aquesta zona és molt proper a la superfície. Seguint pel mateix carrer, entre els vials de Dalt i de Baix, hi ha una altra mina, coneguda com la mina del carrer d’en Coscoll, la qual s’accedeix per una petita porteta que hi ha al costat d’una de les cases. Aquesta mina alimenta la font d’en Roure i l’aigua travessa els carrers de Baix, de Dalt, de Sant Joan i del Forn. Un dels accessos a la font d’en Roure és pel carrer de Baix fins arribar a unes escales de pedra (o, també, per la riera de Can Llimona). L’aigua de la font, però, no és potable.

Continuant pel vial de la riera de Can Llimona, en direcció al carrer d’Anselm Clavé, es troba, a l’esquerra, un passatge que porta a la font de Can Solé. Aquesta ha estat remodelada darrerament, amb la col·locació de la pica original, però sense el safareig, que va ser enderrocat juntament amb l’antiga Torre del Sauqué el 1995. Aquesta font torna a tenir la cara d’àngel, popular a la vila. En aquesta font hi ha dos tipus de sortidors dels quals brolla aigua: el de la cara d’àngel, que és potable (ve de la plaça de les Fonts), i el del plat de la pica que no ho és (l’aigua surt de l’antiga font de Can Solé).

Aquesta és la darrera font de la ruta, que acaba a la plaça de Fèlix Figueras i Aragay.

De la història al patrimoni

El pou de la placeta de Santa Oliva mesura uns 19 metres i és de gran cabal, aproximadament 100 m³/hora.

El capdamunt de la riera de Can Carreras (al començament del carrer de Santa Oliva) també es coneix com la riera de les Comes.

De la plaça de les Fonts se’n podria fer un llibre sencer. Al llarg dels anys, ha tingut diferents remodelacions que han comportat la construcció de diferents tipus de fonts. En un origen, s’hi constata la bassa de la Bareia, com a primer punt d’aigua en segles passats. Posteriorment, es decideix construir una font enfonsada i amb una columna central amb diferents gravats. Les incòmodes condicions d’haver de pujar les escales amb les garrafes plenes i les condicions higièniques de l’espai fan decidir al govern municipal elevar la font amb un monument de l’escultor olesà Amadeu Paltor.

Al costat de la plaça del Reverend Massana, neix el carrer de Santa Paula Montal, en el qual hi ha el convent–on reposen les relíquies de la santa– i l’escola de les Escolàpies.

(Ruta elaborada per Joan Soler Gironès)